L’estudi “El ràting català: les dades que amaguen els unionistes” desmunta l’escarni per part d’aquest sector contra el procés sobiranista i contra la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent.

El 2016, el govern espanyol va obligar a Catalunya a endeutar-ser en més de 7.300 M€ a través del FLA per finançar el dèficit públic de la Generalitat. En canvi, aquell mateix any va exonerar altres comunitats igualment incomplidores de l’objectiu de dèficit públic.

Madrid, Castella i Lleó, La Rioja i Astúries incompleixen sistemàticament l’objectiu de dèficit públic imposat pel govern central a les comunitats autònomes fixat en el 0,7% (2015). Tanmateix, el Ministeri d’Hisenda les exonera de presentar plans d’ajustament pressupostaris, per la qual cosa no hauran de sotmetre’s a importants retallades en serveis socials. Hisenda també les exonera d’haver de recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per finançar la desviació del dèficit a diferència dels criteris que sistemàticament segueix amb Catalunya i el País Valencià.

A llarg termini, la perversió dels objectius de dèficit i del sistema de fiançament autonòmic ha forçat el sobreendeutament de Catalunya, cosa que repercuteix negativament en el seu ràting creditici.

Si no fos pel deute públic, el 2016 Catalunya podria haver tingut una qualificació Baa3 o superior, però el ràting de la Catalunya autonòmica és equiparable al d’Etiòpia, Nigèria o Senegal com a conseqüència del deute induït per la discrecionalitat política del govern espanyol.

Malgrat els ajustaments pressupostaris, l’endeutament de la Catalunya autonòmica creix de forma
sostinguda. Això ens obliga a la hipoteca constant dels serveis i les inversions públiques i, per tant,
endarrereix la sortida a la crisi ja que la darrera reforma constitucional estableix la prioritat de pagar els deutes per sobre de qualsevol altra consideració.

L’Estat català naixerà amb un 75% menys del deute actual, ja que, d’entrada, no assumirà el deute contret amb l’Estat espanyol i quedarà a l’espera del reconeixement d’Espanya com a pas previ al repartiment d’actius i passius.

 

Enllaç al document complet: El ràting català, les dades que amaguen els unionistes.