El Cercle Català de Negocis considera que el judici als presos polítics catalans és una autèntica farsa pròpia d’un Estat totalitari; un despropòsit que no hauria de tenir lloc. I menys encara quan implica el reconeixement de la jurisdicció espanyola per part de les nostres autoritats i el seu sotmetiment a un tribunal que ha mostrat reiteradament tota manca d’imparcialitat i a un ministeri fiscal mancat de tota d’ètica professional.

Entenem que en aquest procés judicial no es jutja únicament el comportament de les nostres autoritats i dels líders d’algunes entitats sobiranistes; sinó els drets polítics dels catalans en el seu conjunt, especialment l’exercici del Dret a l’autodeterminació del nostre poble.

El CCN no reconeix l’existència de cap delicte en l’exercici del dret a l’autodeterminació dels catalans el 2017; com tampoc han reconegut la comissió de cap delicte cap als tribunals estrangers interpel·lats per la fiscalia espanyola: Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i Suïssa.

Considerem que les autoritats espanyoles actuen al marge del Dret Internacional, en negar-se a acceptar el dret a l’autodeterminació dels pobles, a adaptar la seva legislació a aquesta realitat i a actuar en conseqüència. I denunciem que aquesta actitud política és contrària a la recepció que el dret a l’autodeterminació ha tingut en l’ordenament jurídic dels països del nostre entorn (Bèlgica, Regne Unit, Canadà), així com en l’ordenament de la mateixa UE.

Entenem que aquest dret està emparat per nombrosos instruments del Dret Internacional; instruments que tenen abast universal i formen part tant de l’ordenament jurídic espanyol, com de l’ordenament de la Unió Europea. Per tant, l’Estat espanyol està obligat a promoure’l i a facilitar les garanties polítiques i jurídiques del seu lliure exercici.

Per això, considerem que la defensa dels presos polítics catalans hauria de centrar-se a negar el caràcter delictiu dels fets que se’ls imputen. Volem advertir que sotmetre’s a la jurisdicció del TS i acatar tant les acusacions com la més que previsible sentència condemnatòria, suposaria una estocada de mort pel futur exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya amb la complicitat de totes les parts, inclosos els processats. I entenem que això deslegitimaria els presos polítics per continuar representant el moviment sobiranista una vegada hagin complert les respectives condemnes i recuperin la seva llibertat.

Així, des del CCN reiterem una vegada més que la finalitat d’aquest procés judicial hauria de ser determinar la legalitat de l’exercici del dret a l’autodeterminació dins de l’ordenament jurídic espanyol. Per això, instem als processats a impugnar la qualificació dels fets que se’ls imputen com a constitutius d’un delicte, com a eix fonamental de la seva defensa. Considerem que aquesta impugnació hauria de fer-se efectiva mitjançant el plantejament d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En concret, entenem que caldria demanar al TJUE si la qualificació dels fets que ha presentat el TS és compatible amb el Dret i els principis de la UE, i en especial amb l’article 2 del TUE que incorpora els Drets Humans i el respecte dels drets de les minories.

El CCN entén que hi ha arguments prou sòlits com perquè el TJUE declari que l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles forma part dels tractats de la UE i, per tant, de l’ordenament jurídic espanyol. La celebració del referèndum de l’1-O de 2017 no va ser un acte delictiu sinó l’exercici d’un dret polític avalat per reiterats mandats democràtics. Més enllà de la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo (2010), el posicionament de la UE davant els referèndums d’autodeterminació de Gibraltar (2006), Escòcia (2014), Nova Caledònia (2018) o el referèndum sobre el Brèxit (2018) són precedents favorables al reconeixement del lliure exercici del dret a l’autodeterminació per part de les autoritats europees dins del territori de tots els Estats membres. No hi ha motiu perquè Espanya sigui una excepció a l’exercici d’un dret polític inalienable i propi de tots els ciutadans de la UE.

Així mateix, volem recordar que el plantejament de la qüestió prejudicial davant el TJUE també és aplicable en el cas que algun dels polítics exiliats sol·licités l’asil polític a les autoritats dels països on han hagut de refugiar-se, per oposar-se a les ordres d’extradició emeses per l’aparell judicial espanyol. I a ells fem extensible el contingut d’aquest comunicat. D’ells depèn que Catalunya pugui exercir lliurement el seu dret a l’autodeterminació i que l’Estat espanyol estigui obligat a reconèixer tant la seva legalitat com els resultats d’un referèndum democràtic. I com en el cas dels presos polítics catalans, entenem que la negligència i/o la complicitat deslegitimaria la seva carrera política si algun dia volguessin ser restituïts en els seus càrrecs i en la seva dignitat.

En qualsevol cas, considerem que la presentació d’una qüestió prejudicial davant el TJUE pot paralitzar el procés jurídic contra els presos polítics. A més, és el millor mecanisme per dotar de cobertura legal el resultat de l’1-O de 2017, així com la hipotètica convocatòria d’un nou referèndum emparat pel Dret Internacional amb totes les garanties polítiques i jurídiques i que obligui a totes les parts.