El autors
Tels autors de la comunicació són membres de la societat civil, ciutadans de la Unió Europea de nacionalitat catalana. Són víctimes de violacions del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). En particular, invoquen el dret d’autodeterminació de tots els pobles (Art. 1). La població de Catalunya objectivament i subjectiva compleix els criteris de la “definició Kirby” dels pobles i te el dret a determinar lliurement el seu estatus polític i promoure lliurement el seu desenvolupament econòmic social i cultural aixi com el dret a no ser victima d’espoli i saqueig.
Els autors estan representats per Professor Alfred-Maurice de Zayas, ex Expert Independent del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i ex Secretari del Comité de Drets Humans de les Nacions Unides.
Objecte i finalitat de la comunicació.
La present comunicació es presenta al Comité amb la sol·licitud d’establir l’existència de violacins flagrants i greus del PIDESC i altres normes internacionals, incloses, entre altres, l’Art. 1 (apartats 1, 2 i 3) i l’Art. 2 del Pacte Internacional. Les lleis i les pràctiques discriminatòries de les autoritats espanzoles contra els ciutadans europeus de ancionalitat catalana comporten tamb: violacions directes i indirectes dels arts. 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 del PIDESC.
També es demana al Comitè que soliciti els estats i institucions membres de la UE, i en particular a la Comissió de la UE, que posin fi immediatament a la discriminació en matèria econòmica, social i fiscal, així com a la interferència amb els drets lingüístics i culturals i la minorització dels ciutadans de la UE de nacionalitat catalana.
Així mateix, es demana al Comitè que reconegui la legitimitat de les accions d’objecció civil i insubordinació pacífica, incloses en els àmbits econòmic, social, fiscal, cultural i lingüístic, realitzades o que puguin ser dutes a terme per membres de la societat civil de nacionalitat catalana per protestar contra l’statu quo actual a la UE que pretén relegar indefinidament Catalunya a la condició de colònia d’Espanya i de presentar una sol·licitud al Secretari General de les Nacions Unides per incloure la situació de Catalunya i la reivindicació legítima dels membres de la població de nacionalitat catalana en la llista de territoris de descolonització tractats pel Comitè de 24.
Queixes específiques dirigides al Comité
En relació amb l’article 1, apartat 1, del Pacte: Discriminació horitzontal i vertical dels ciutadans europeus de nacionalitat catalana en relació amb l’exercici del seu dret a l’autodeterminació i a decidir lliurement la seva condició política, econòmica, social i cultural.
«Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatus polític i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural» (art. 1, apartat 1, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals)
En relació amb l’article 1, apartat 2, del Pacte:
- Discriminació econòmica i espoliació en perjudici dels catalans, com a conseqüència de les discrepàncies en la concessió de furs per part de l’Estat espanyol a les «nacionalitats històriques» i dels diferents règims fiscals aplicats a les comunitats autònomes.
“Tots els pobles poden, per als seus propis fins, disposar lliurement de les seves riqueses i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions que es derivin de la cooperació econòmica internacional, basada en el principi del benefici mutu, i del dret internacional. En cap cas un poble no pot ser privat dels seus propis mitjans de subsistència» (Art.1, apartat 2, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals)
- En relació amb l’art. 1 punt 2 i l’article 2 del Pacte: Interferència en els drets lingüístics i culturals i discriminació i minorització dels ciutadans comunitaris de nacionalitat catalana
«Els Estats part en aquest Pacte es comprometen a garantir que els drets enunciats en aquest Pacte s’exerceixin sense discriminació de cap tipus per motius de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altre tipus, origen nacional o social, propietat, naixement o qualsevol altra condició» Art.2 (2) del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals)
- En relació amb l’article 1, apartat 3, del Pacte: la responsabilitat dels estats membres i de les autoritats de la Unió Europea, en particular de la Comissió Europea
«Els Estats part en aquest Pacte, inclosos els responsables de l’administració dels territoris no autònoms i sota tutela, promouran la realització del dret d’autodeterminació i respectaran aquest dret, de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides» (art. 1, apartat 3, Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals)
“La Unió es basa en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories.
Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat en què el pluralisme, la no discriminació, preval la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes». (Art. 2 del Tractat de la Unió Europea)
“En totes les seves activitats, la Unió observarà el principi d’igualtat dels seus ciutadans, que rebran la mateixa atenció dels seus Estats membres que dels seus Estats membres. Rebran la mateixa atenció de les seves institucions, òrgans, oficines i agències. Tot nacional d’un Estat membre és ciutadà de la Unió. La ciutadania de la Unió és addicional i no substitueix la ciutadania nacional» (art. 9 del Tractat de la Unió Europea)
«A proposta motivada d’un terç dels Estats membres, del Parlament Europeu o de la
la Comissió Europea, el Consell, actuant per una majoria de quatre cinquenes parts dels seus membres després de l’obtenció del consentiment del Parlament Europeu, pot determinar que hi hagi un risc clar d’un incompliment greu per part d’un Estat membre dels valors a què es refereix l’article 2″ (art. 7, apartat 1, del Tractat de la Unió Europea)
“La Comissió promourà l’interès general de la Unió i prendrà les iniciatives adequades amb aquesta finalitat. Vetllarà per l’aplicació dels Tractats i de les disposicions adoptades per les institucions que els integrin. Supervisarà l’aplicació del dret de la Unió sota el control del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. (Art. 17, apartat 1, del Tractat de la Unió Europea))
- Sol·licituds adreçades al Comité
Com ha quedat demostrat en els apartats anteriors de la comunicació, els ciutadans de la UE de nacionalitat catalana són víctimes d’una violació flagrant, massiva i sistemàtica dels seus drets polítics, civils, econòmics, socials i culturals sense precedents en un estat membre de la Unió Europea. És una mena d'»apartheid al revés» en el qual les víctimes, pertanyents a una nacionalitat mil·lenària al cor mateix d’Europa, són menyspreades, denigrades, saquejades i mantingudes per la força com a «assimilades» dins del regne d’Espanya pel simple fet que són rendibles, i perquè si s’escapessin, la «granja madrilenya» entraria en fallida. En els paràgrafs anteriors hem destacat els principals aspectes de la despossessió de drets que pateix el poble europeu de Catalunya, a causa de la impunitat de què gaudeix l’Estat nacionalista espanyol al «jardí de la democràcia i els drets humans» (parafrasejant l’expressió de l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors – un altre nacionalista espanyol), és a dir, la negació del seu sobirà i inalel seu dret sobirà i inalienable a l’autodeterminació, la discriminació fiscal sistemàtica, l’oprobios espoli econòmic i la repressió genocida, cultural i lingüística en curs. És potser una manifestació patològica i extremadament virulenta del ranci i «tradicional» colonialisme castellà, o potser una nova i peculiar forma contemporània d’esclavitud? Aquesta és una qüestió que sotmetem respectuosament a l’apreciació erudita dels membres del Comitè. Sigui quina sigui la tipologia democida per la qual els catalans estem oprimits, implorem a aquest distingit Comitè que ens ajudi a anomenar-la pel seu nom i, sobretot, a desfer-nos-en definitivament.
En conseqüència, d’acord amb el que estableix el Protocol facultatiu del PIDESC en relació amb la inexistència de recursos efectius, tenint en compte l’actual situació de «decapitació» del govern i el parlament de Catalunya i la repressió, coacció, l’empresonament i el xantatge que els líders polítics i els activistes catalans han patit i continuen patint, perpetrat amb la complicitat dels tribunals espanyols, així com la manca de legitimació activa (“legal standing”) de membres de la societat civil de la minoria catalana per iniciar procediments davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per queixar-se de la discriminació i la vulneració a què estan sotmesos, els autors demanen respectuosament al Comitè que consideri que aquesta comunicació planteja un greu problema d’importància general, atès que preocupa i afecta el conjunt de la societat civil catalana, i sol·licitan al Comitè que la consideri i decideixi:
- Exigir a tots els estats membres i organismes de la Unió Europea el compliment de la seva responsabilitat respecte a les disposicions del Pacte Internacional i, específicament, de l’obligació que incumbeix a tots els estats membres de la UE de facilitar i promoure l’exercici pacífic i democràtic del dret a l’autodeterminació dels ciutadans europeus de nacionalitat catalana i posar fi a la vulneració dels seus drets en virtut del Pacte i a la repressió, l’espoli i la subjugació de la minoria catalana.
- Assenyalar als estats i organismes membres de la UE la necessitat de tenir present la rellevància directa de les posicions i preceptes invocats per Espanya davant les Nacions Unides en els precedents de descolonització i procediments d’autodeterminació relatius a l’Estat espanyol (independència de Guinea Equatorial, descolonització del territori del Sàhara Occidental, descolonització de Gibraltar amb l’exigència de denunciar el Tractat d’Utrecht), així com les dels altres estats membres i organismes de la Unió Europea (entre d’altres, pel que fa a la integració de l’antiga RDA a la República Federal d’Alemanya, el referèndum d’independència d’Escòcia, el referèndum a Groenlàndia i el referèndum a Nova Caledònia), així com la doctrina de la Cort Internacional de Justícia en el cas de la declaració d’independència del Parlament de Kosovo i els pronunciaments de l’ONU òrgans de tractats de drets humans, com el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària i el Comitè de Drets Humans, en relació amb la repressió i l’empresonament de líders i activistes catalans, i, en conseqüència, donar suport i patrocinar la demanda del poble català d’independència, descolonització i plena autodeterminació del poble de Catalunya, mitjançant una sol·licitud presentada a través del Secretari General per a la consideració del Comitè del 24 de l’ONU i, si escau, la convocatòria d’un nou referèndum sobre la independència sota els auspicis i la supervisió de les Nacions Unides.
- Assenyalar als estats i organismes membres de la UE, i més concretament a la Comissió Europea, la necessitat imperiosa de posar fi, en totes les circumstàncies i de manera immediata, a la discriminació i l’espoli, la repressió cultural i les ingerències lingüístiques que pateixen els ciutadans europeus de la minoria catalana, utilitzant tots els mitjans previstos en el Tractat de la Unió Europea, incloent el recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
- Exigir a totes les instàncies i estats membres de la Unió Europea, i especialment a l’Estat espanyol, incloses les forces de repressió de caràcter militar i els tribunals, i a les actuals autoritats titelles del govern i la policia de la Comunitat Autònoma de Catalunya intervingudes pel govern de Madrid, i a tots els òrgans, institucions i funcionaris públics que s’abstinguin d’ordenar o executar accions o resolucions administratives o judicials, l’objectiu o conseqüència del qual sigui obstaculitzar l’exercici pacífic i democràtic del dret del poble català a l’autodeterminació, a gestionar lliurement els seus recursos i a protegir la seva cultura i llengua, atès que aquestes accions o resolucions han de ser considerades violacions greus d’un dret humà fonamental protegit per la Carta de les Nacions Unides, pels Pactes Internacionals i pel Tractat de la Unió Europea, i, per tant, nul·les de plé dret.
- Finalment, i com a conseqüència de l’anterior, declarar la legitimitat de les mesures i accions de desobediència civil dutes a terme pels membres de la societat civil de la minoria de ciutadans europeus de nacionalitat catalana, com a DEFENSORS DELS DRETS HUMANS DEL POBLE CATALÀ, i assenyalar la necessitat que aquesta condició sigui plenament tinguda en compte per totes les autoritats i organismes de la Unió Europea.
- En el mateix sentit, sol·licitem al Comitè que prengui nota de la nostra decisió, per tal d’evitar possibles represàlies, de sol·licitar a l’insigne jurista i ex-expert independent de les Nacions Unides, el professor Alfred Maurice de Zayas, que assumeixi la tasca d’actuar com a representant legal i punt de contacte en nom dels autors d’aquesta comunicació. El professor de Zayas ha acceptat generosament la nostra petició