El 2017 la Generalitat de Catalunya (govern i parlament) va ser l’objectiu d’un veritable cop d’estat; una usurpació del poder a les institucions catalanes que sota el lideratge de l’estat espanyol va gaudir de la connivència de líders polítics, partits, funcionaris i cossos de seguretat de l’estat (i de la mateixa Generalitat), amb la finalitat de subvertir el nou ordre polític sorgit del mandat popular de l’1-O i deixar sense efecte la declaració d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya el 27-O de 2017. 

Tota l’actuació dels líders polítics, funcionaris i dels més alts representants institucionals prèvia a l’1-O estava orientada a impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació; i en cas de celebració, impedir-ne el vàlid recompte dels resultats; i en cas de recompte, impedir-ne l’aplicació del mandat popular. Així mateix, tota la seva actuació posterior ha estat orientada a donar una falsa aparença de normalitat política i institucional amb la finalitat d’impedir el dret a l’autodeterminació del poble català. De fet, les eleccions del 21-D de 2017, varen ser convocades pel president del govern espanyol en atribució d’una competència que no li és pròpia; tot plegat amb la finalitat d’impedir l’efectivitat de la declaració d’independència i la restitució de l’històric ordre constitucional a Catalunya, en connivència amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària. 

Per això, entenem que el cop d’estat de 2017 no hauria estat exitós sense la col·laboració interna de les cúpules de tots els partits amb representació parlamentària i dels seus respectius líders. Des d’aleshores, Catalunya viu en un marc d’excepcionalitat política permanent mentre continua el saqueig fiscal del nostre teixit econòmic. 

Així mateix, constatem que el Consell per la República ha pervertit tot el sentit pel qual havia d’haver estat creat: crear un govern efectiu a l’exili que evidenciés el trencament entre les dues realitats constitucionals i que permetés reorganitzar les bases del sobiranisme. En aquest últim punt, és evident com s’han manipulat les diferents crides a la mobilització social amb la finalitat d’identificar i processar els membres més actius de les bases sobiranistes. Entenem, doncs, que la societat catalana està immersa en una profunda dissonància cognitiva on es superposen els rols de víctima i botxí.  

Un cop d’estat ens obliga a posicionar-nos i a definir de quin cantó estem. Per aquest motiu, la junta directiva del Cercle Català de Negocis entrant a les darreres eleccions de l’entitat, no considera ni la Generalitat de Catalunya ni el Consell per la República com a legítims governs de Catalunya. És més, considera colpistes els partits amb representació parlamentària. I insta a la reorganització de les bases sobiranistes sota un pacte de no-agressió entre els seus components amb la finalitat de trencar les divisions internes que des d’aleshores es fomenten i s’alimenten des dels partits amb representació parlamentària, com a pas previ a la seva reorganització sota una única idea: fer la independència de Catalunya. 

La Junta Directiva del Cercle Català de Negocis

La data de publicació és: 31-10-2022