El Cercle Català de Negocis considera que el comissari Villarejo no ha revelat res que no es sabés amb anterioritat, no ha aportat cap informació rellevant sobre el que ja se sabia fins i tot, no ha dit res que no se sabés abans dels mateixos atemptats de 2017. En qualsevol cas, entenem que les seves declaracions se sumen al constant degoteig d’indicis i proves irrefutables aparegudes des d’aleshores i que apunten al CNI com l’autor intel·lectual dels atemptats del 17 A a Barcelona i a Cambrils, sota la cobertura política jurídica i policial de l’Estat espanyol .
Recordem que el ministre Margallo, es va avançar més de mig any als fets de les Rambles, amenaçant i justificant un atac terrorista a Barcelona que segons ell s’havia de produir a mitjans d’agost de 2017 tal com finalment va acabar passat sense que això despertés ni les sospites ni la reacció de ningú.
Posteriorment, les proves publicades pel diari Público demostren que l’imam de Ripoll era un important confident del CNI i, que de fet, va rebre una trucada telefònica del mateix CNI una hora abans dels atemptats de les Rambles.
Recordem també que el 2015 els Mossos d’Esquadra varen denunciar públicament que agents de la Policia Nacional espanyola, aleshores sota la direcció del ministre Fernàndez Diaz, havien forçat l’avortament d’ una operació policial dirigida pels Mossos d’Esquadra amb la finalitat d’impedir la detenció dels membres d’una altra cèdula gihadista que aleshores operava a Catalunya.
Els agents de la Policia Nacional varen advertir als membres d ’aquella cèdula gihadista que estaven sent investigats i que la seva detenció era imminent.
Aquella traïció entre cossos policials va permetre fugir als membres d’aquella primera cèl·lula gihadista. Finalment, advertim de la coincident participació d’alguns agents de l’estat en els atemptats de Barcelona i de l’11M de 2004 a Madrid així com el mateix recurs instrumentalitzat al gihadisme islàmic en ambdós casos. Tot plegat són indicis prou sòlids per qüestionar l’autoritat dels atemptats d’agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils.
En relació amb les darreres declaracions de l’ex comissari Villarejo, considerem que la causa del TS contra ell pot portar-lo a la presó. I un policia a la presó té els dies comptats. A més quedaria fora dels focus mediàtic que ara gaudeix durant el seu judici. Per això considerem que l’ex comissari Villarejo fa aquestes declaracions en forma d’advertiment a l’Estat espanyol; el mateix estat pel qual va treballar i que ara el jutja per depurar-lo. Villarejo aprofita el focus mediàtic de la seva causa davant el TS per llençar un advertiment a l’Estat espanyol: si acaba a la presó tirarà de la manta en relació amb la guerra bruta de l’Estat contra Catalunya i això podria obrir un nou procés sobiranista. Villarejo necessita una sortida digna, l’absolució i la protecció de l ’Estat. De fet, Villarejo no fa altra cosa que demanar el mateix tracte de favor que l’Estat espanyol va concedir als presos polítics catalans. Al cap i a la fi, si aquests varen saber negociar les condicions del seu processament i una amnistia, ell també ho pot fer. Tots ells són engranatges que formen part del mateix sistema que va fer fracassar el procés sobiranista, conscientment o no.
El Cercle Català de Negocis considera que a Catalunya tothom amb un cert poder polític (institucions i partits ) era coneixedor de la veritable autoria dels atemptats d’agost de 2017. Aquells atemptats eren una peça clau per donar credibilitat al discurs de la por i de l’amenaça a les autoritats catalanes i líders del procés sobiranista. Sense morts als carrers el relat d ’aquella amenaça no hauria resultat creïble. Així i tot, encara el podríem qüestionar… A parer nostre, ambdues parts buscaven crear una profunda dissonància cognitiva per desmobilitzar les bases sobiranistes. Però ara que l’ex comissari Villarejo s’ha sortit del guió com qui no vol la cosa, tothom es veu en l’obligació de posicionar-se.
Davant la indignació de la societat civil per la gravetat i la nitidesa de les declaracions de Villarejo els partits sobiranistes ja no poden restar muts com fins ara i han hagut d’improvisar una reacció coordinada davant una evidència tan aclaparadora.
El Cercle Català de Negocis considera que la proposta dels partits d’obrir una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, així com les convocatòries de mobilitzacions populars davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, els ajuda a prendre distància dels fets d’agost de 2017. De fet, els partits sobiranistes han demanat l’obertura d’una comissió d’investigació cada vegada que han sorgit proves sobre l’ autoria dels atemptats sabent que els partits espanyols impedirien la seva constitució. Així en prenen distància, però sobretot els ajuda a defugir de qualsevol responsabilitat per aquells mateixos fets. I, contràriament a l’opinió generalitzada, aquest gest no és un moviment tàctic per esclarir res sinó per obligar a l’Estat espanyol a prendre mesures per fer callar l’ex comissari i buscar una solució política.
Al cap i a la fi, les comissions d’investigació del Congrés dels Diputats no acostumen a servir per esclarir gairebé res sinó per escenificar un consens polític, un repartiment de rols entre els partits, mentre es dilata la pressió mediàtica en el temps sobre els fets reals i les responsabilitats dels diferents actors. De fet, les comissions d’investigació són la millor manera de tapar les males olors que desprenen les clavegueres de l’Estat i de les seves institucions. El Cercle Català de Negocis considera que en cap cas poden ser una alternativa a la via judicial i a la depuració de responsabilitats penals i no, estrictament polítiques.
El Cercle Català de Negocis considera que la Generalitat de Catalunya havia d’haver reaccionat d’antuvi en el mateix moment en que es varen produir les amenaces del ministre Margallo. El nostre govern havia d’haver aprofitat aquella ocasió per deixar clar al govern espanyol i a la comunitat internacional que qualsevol atemptat contra la integritat física dels ciutadans catalans tindria com a conseqüència immediata una de claració unilateral d’independència per motius de seguretat nacional, que se’n responsabilitzaria obertament a l’Estat espanyol i que es prendrien les mesures oportunes per activar la responsabilitat penal internacional de l’Estat (agents i autoritats). Res d’això va passar. És més, considerem que el 17-A el govern va perdre l’oportunitat de declarar unilateralment la independència tot mantenint la convocatòria del referèndum d’autodeterminació per l’1-O en un context extremadament crític que hagués mobilitzat gairebé tothom a favor de la nostra causa.
Per això, considerem que la ciutadania catalana no pot fer com si aquí no hagués passat res. No hem perdut el partit: ens l’han robat.
Ara que ja sabem amb certesa que hi ha hagut morts amb motiu del procés sobiranista, hem d’exigir responsabilitats al més alt nivell i sobretot, tenim el deure moral d’evitar que aquestes morts siguin en va.
Cercle Català de Negocis
Bigues i Riells, 12 de gener de 2022