Models de gestió aeroportuària

Pels aeroports espanyols hi transiten més de 250 milions de passatgers anuals, i dels quinze aeroports amb major trànsit de passatgers, nou són destinacions estacionals turístiques de sol i platja. Aquests factors diuen molt de l’orientació de l’economia espanyola.

 

Durant dècades Espanya ha intentat esquivar la privatització del sector, limitant-se a permetre la sortida a borsa del gestor públic Aena. La gestió centralitzada dels aeroports espanyols permet orientar la seva explotació comercial a les necessitats de l’Estat espanyol i les empreses constructores de grans infraestructures de l’IBEX-35, encara que aquestes siguin contraproduents pel territori per saturació de la major part dels destins turístics de sol i platja, especialment a les illes.

 

Espanya promou un turisme de masses i de poc valor afegit amb la finalitat de fer necessàries més inversions públiques en aeroports i altres infraestructures. Aquest és el negoci de les grans corporacions del BOE, i sovint aquest model va en detriment de les necessitats i les capacitats del territori.

 

Estudi monogràfic i escàndols sobre la gestió aeroportuària de l’Estat espanyol: Models de gestió aeroportuària (II part) 

Estudis relacionats:

– Estudi monogràfic i escàndols sobre la gestió de l’aeroport del Prat (Part I). La demanda insatisfeta de l’aeroport de Barcelona

 

– Estudi monogràfic i escàndols sobre la gestió de l’aeroport del Prat (Part III). Comparativa aeroports internacionals

 

– Estudi monogràfic i escàndols sobre la gestió aeroportuària de l’Estat espanyol (Part IV). Ampliació dels aeroports de Barcelona i Madrid.

La data de publicació és: 14-12-2021