El Cercle Català de Negocis eleva a la categoria de traïció nacional la manca de compromís dels partits polítics catalans per fer efectiu el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1-O de 2017, així com la proposta de celebració d’un nou referèndum qualsevol quin sigui el seu objecte i les parts compromeses a celebrar-lo.
Considerem que referèndum de l’1-O de 2017 va assolir sobradament els estàndards mínims internacionals exigibles en qualsevol procés d’independència, si més no, tant pel que fa a la participació com al resultat, que va ser aclaparadorament favorable a la independència de Catalunya. Tanmateix, aquella convocatòria no va superar els estàndards internacionals ni pel que fa a les garanties jurídiques ni democràtiques que havien d’assegurar el lliure exercici del dret de vot i el recompte electoral, ni pel que fa a les garanties polítiques que havien d’assegurar tant el seu caràcter vinculant com el compliment del mandat popular sense dilacions injustificables, fos quin fos el seu resultat.
Acusem a tota la classe política catalana de ser còmplice i corresponsable en l’afany de l’Estat espanyol d’impedir la normal celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1-O de 2017. Recordem que durant aquella jornada, tant les forces i cossos de seguretat de l’Estat com el cos dels Mossos d’Esquadra es varen conjurar amb la finalitat d’invalidar 770.000 vots. Així mateix, l’Estat espanyol va impedir l’exercici del dret de vot als catalans residents a l’estranger, pràctica que ha esdevingut una constant habitual en totes les convocatòries electorals durant el procés sobiranista.
Per aquest motiu ens resulta evident que la voluntat tant de la classe política catalana com de les autoritats espanyoles va ser evitar que la xifra de participació arribés al 50% de l’electorat amb la finalitat de deslegitimar-ne el resultat. De fet, els vots no invalidats varen arribar al 47.5%, però la participació electoral hauria superat el 61% de no haver estat per l’actuació policial i dels serveis exteriors espanyols. Així doncs, extrapolant els resultats del referèndum d’autodeterminació als vots invalidats i al vot exterior, l’únic resultat que reclamem com a vàlid és un 90,2% dels vots a favor de la independència de Catalunya amb un 61% de participació, xifres que empetiteixen els resultats del referèndum de 2006 per l’Estatut d’Autonomia.
Igualment, considerem que la comunitat internacional no ens pot exigir que complim amb uns estàndards mínims de participació i de suport a la independència mentre ignora la violació sistemàtica de les més elementals garanties democràtiques per part de les autoritats polítiques catalanes i espanyoles. Cap autoritat política ni executiva, ni legislativa ni judicial pot posar limitacions al lliure exercici del dret a l’autodeterminació.
Per això, el Cercle Català de Negocis considera que qualsevol convocatòria de referèndum que tingui per finalitat l’obsolescència del mandat popular de l’1-O ha de tenir com a resposta la mobilització popular amb la finalitat de pressionar la classe política a complir i fer efectiu el mandat de l’1-O.
Finalment, considerem que l’únic referèndum que ens queda per celebrar és aquell que ens permeti aprovar una Constitució per a la República de Catalunya.