El Cercle Català de Negocis considera que la suspensió de la immunitat als europarlamentaris catalans a l’exili és una decisió nefasta per a Europa i els valors de la democràcia que hauria de defensar. Això no obstant, considerem que aquest és el resultat d’una sèrie d’errors comesos en la defensa dels mateixos polítics exiliats.

Fins ara, cap d’ells ha volgut plantejar, ni davant dels tribunals espanyols ni enlloc, que són víctimes d’una persecució política com a membres d’una minoria nacional que ha exercit el seu dret a l’autodeterminació complint tots els estàndards internacionals i donant com a resultat una demolidora victòria dels partidaris de la independència. És més, el mandat popular de l’1-O de 2017 es reafirma a cada procés electoral malgrat que ni l’Estat espanyol no ho vulgui reconèixer i, malgrat que les autoritats polítiques catalanes s’han mostrat incapaces de fer-lo realitat.

Totes les agressions, el joc brut i la tergiversació de la justícia espanyola, han pervertit el seu alt tribunal en convertir-lo en una arma repressiva. Tots els aparells de l’Estat espanyol estan subordinats a un mateix objectiu: impedir que Catalunya faci realitat el mandat popular sorgit de l’exercici del seu dret a l’autodeterminació el l’ 1-O de 2017.

El Cercle Català de Negocis considerem que si els polítics exiliats haguessin demanat l’asil polític de seguida tant a Suïssa com a Bèlgica, ara no estaríem elucubrant sobre les euro-ordres del jutge Llarena i una possible extradició dels polítics a l’exili. Fa temps que tant la Justícia belga, com la justícia alemanya de Schleswig-Holstein, haurien pogut reconèixer el dret a l’autodeterminació dels catalans mitjançant el plantejament d’una demanda prejudicial al TJUE si les defenses dels polítics exiliats els hi haguessin plantejat.

Per tant, no té sentit acusar únicament a l’Estat espanyol de no respectar les garanties processals i esperar que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) anul·li les sentències condemnatòries de la resta dels processats. Previsiblement, la decisió d’Estrasburg es farà esperar fins que els processats estiguin a punt de complir les seves penes. En el millor dels casos només servirà per repetir el macro procés judicial a la causa sobiranista per manca d’imparcialitat de les autoritats judicials espanyoles.

A més, el TJUE, a diferència del TEDH té una jurisprudència consolidada sobre el dret a l’autodeterminació i, més concretament sobre el territori del Sàhara Occidental, que segueix la doctrina de les Nacions Unides en matèria de Drets Humans i drets de les minories nacionals.

Per això, el Cercle Català de Negocis considera que la veritable batalla jurídica s’ha de lliurar davant del TJUE amb la finalitat de reclamar el respecte al resultat de l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació com a ciutadans europeus i com a membres de la nació catalana. Els nostres representants polítics han estat mal aconsellats i han perdut més de tres anys, però ha estat tot el poble de Catalunya qui n’ha patit les conseqüències. Fins quan? Estan ara disposats a fer el que toca? Demanaran el dret d’asil (i, més exactament, l’estatus de refugiats en virtut del Conveni de Ginebra de 1951) com a representants dels catalans i no (només) com a europarlamentaris? I quina serà la decisió del TJUE? El resultat d’aquesta escomesa judicial, la de debò, marcarà per sempre més l’actitud dels catalans envers la Unió Europea.

Malgrat totes les interferències de l’Estat espanyol, el resultat del referèndum d’autodeterminació celebrat l’1-O de 2017 és vàlid i compleix els estàndards internacionals. Hem d’exigir tant a les institucions europees que respectin el mandat popular i a les catalanes que l’executin d’una vegada per totes.