Ara que sembla que tot s’ha aclarit i que tothom està a punt, va sent hora de deixar enrere possibles malentesos i de treure’ns la por de sobre definitivament. Com recordareu, el Ministre Margallo, gran diplomàtic i millor prestidigitador del vocabulari, ens va advertir que amb la independència Catalunya quedaria fora dels organismes internacionals, inclosa la UE, vagant per l’espai sideral sine die.
La seva habilitat per jugar amb imatges i els sentits de les paraules és sorprenent, però no ens ha de confondre. Com resa la Convenció de Viena de 1969, una successió d’Estats no és res més que la substitució d’un Estat per un altre en les relacions i la responsabilitat internacional d’un determinat territori. Per tant, «substitució» és la paraula clau per entendre les implicacions de la independència de Catalunya en relació als tractats, als organismes internacionals i a les relacions diplomàtiques amb tercers països.
Imaginem que tenim un llum d’aranya penjant del sostre del menjador de casa. Un llum amb una colla de braços, cada un d’ells amb la seva corresponent bombeta. Imaginem que decidim canviar les antigues bombetes incandescents per bombetes LED de baix consum. Algú amb la mateixa habilitat manipuladora que el ministre Margallo, ens podria advertir que si substituïm unes bombetes per unes altres podríem quedar a les fosques; vagant per l’espai sideral.
Catalunya no quedarà a les fosques perquè només cal que substituïm les bombetes una per una. La idea que sosté la successió d’Estats, és que totes les bombetes continuen incandescents mentre no siguin substituïdes per unes de noves. I sí, efectivament, si desenrosquem una bombeta, s’apagarà (d’això es tracta), però serà per immediatament posar-ne una altra al seu lloc. Per tant, la successió d’Estats és com canviar les bombetes d’un llum d’aranya.
El que sí que pot passar és que triguem un cert temps a tenir totes les bombetes canviades. En tal cas, no quedaríem a les fosques perquè les bombetes velles no s’apaguen, continuen incandescents. Així s’hi va comprometre Espanya. Per tant, Espanya està obligada a continuar assumint la responsabilitat internacional i la representació de Catalunya davant de tercers, mentre el nostre govern no la substitueixi. D’aquesta manera, a la successió d’Estats cada bombeta és un tractat, un organisme internacional o un Estat amb qui hem de tenir relacions diplomàtiques. I no, no hi ha períodes de transició ni de penombra.
Doncs bé, l’any que ve començarem a substituir Espanya en la representació de les relacions internacionals de Catalunya bombeta a bombeta. Ja cal que a Madrid se’n vagin fent a la idea.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis