El professor Schachtschneider assegura que una Catalunya independent quedarà dins de la UE:
El passat divendres es va celebrar a la ciutat de Palma de Mallorca un simposi sobre el desenvolupament progressiu del Dret Internacional, organitzat pel Cercle Mallorquí de
Negocis. L’acte va tenir lloc a la Fundació Pilar i Joan Miró i va aplegar un nombrós públic, entre el qual alguns representants del govern balear i de diverses entitats polítiques, econòmiques i socials.
L’acte va comptar amb les intervencions del professor Karl Albrecht Schachtschneider, expert en Dret Internacional, Constitucional i Europeu, qui va assegurar que cap poble pot
renunciar a la seva existència i a organitzar-se com a Estat. A més, va argumentar que una Catalunya independent romandria dins de la UE sense necessitat de demanar-ne l’admissió. Assegura que el govern Espanyol representava a Catalunya i als seus ciutadans en el moment de firmar l’acta d’adhesió a la CEE i la resta de tractats constitutius de la UE i què, per tant, Catalunya hi està igualment compromesa.
Ambdós Estats hauran de continuar aplicant els tractats en el seu respectiu territori. És més, manté que Catalunya no es podria deslliurar dels compromisos assumits per l’Estat espanyol en el marc de la UE, perquè el principi de taula rassa que permetria justificar-ho només es pot aplicar als Estats de recent independència sorgits del procés de descolonització, i
aquest no és el cas.
A més, el professor Schachtschneider sosté que la UE no té competències en matèria de successió d’Estats i que no pot prendre part en els afers interns dels Estats, especialment
en qüestions relatives a la seva organització interna. Així mateix manté que davant la independència de Catalunya, la UE només podrà adoptar una posició pragmàtica a fi d’adaptar-se a la nova realitat, tal com va fer amb la integració de la RDA. Per tant,
segons el professor Schachtschneider la independència de Catalunya no comportaria cap inseguretat jurídica. Tant el Dret primari que emana dels tractats constitutius de la UE, com el Dret secundari (directives, reglaments, etc.) i el dret terciari (ordres d’execució legislativa) seguiran estant en vigor després de la proclamació de la independència.
És més, la secessió de Catalunya tampoc afectaria el sistema monetari, ja que Catalunya podria continuar usant l’euro com a moneda de curs legal.
Finalment, el professor Schachtschneider adverteix que tant Catalunya com la UE hauran d’acordar un procés
d’adaptació mútua, en el que s’hauran de designar la representació catalana a les institucions comunitàries, l’oficialitat del català, i un nou repartiment dels escons del
Parlament europeu, procés durant el qual tota la legislació comunitària seguiria estant en vigor.
L’acte també va comptar amb la intervenció d’Alfred-Maurice De Zayas, relator especial de les Nacions Unides i professor de l’escola diplomàtica de Suïssa. De Zayas va manifestar
que el desenvolupament progressiu del Dret Internacional garanteix l’aplicació del dret a l’autodeterminació dels pobles al cas de Catalunya i que negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya és una gran irresponsabilitat, en clara al·lusió a
l’actitud del govern espanyol vers el procés sobiranista català. A més, afirma que el dret a l’autodeterminació té com a finalitat garantir la pau i l’estabilitat internacionals, ja que bona part dels conflictes internacionals són provocats pels Estats que es
neguen a admetre el dret d’autodeterminació a les seves regions secessionistes. Finalment, el professor De Zayas va manifestar que el dret a l’autodeterminació dels
pobles és jeràrquicament superior al principi d’integritat territorial dels Estats, al qual s’aferren els contraris de la independència de Catalunya i, per tant, predomina en cas de col·lisió entre els dos principis.
L’acte també va comptar amb la intervenció d’Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis i expert en successió d’Estats. Pont va donar un caràcter històric a la seva intervenció. Va exposar la legitimitat històrica de la independència de Catalunya, ja que la seva Corona gaudia de totes les manifestacions de la sobirania que avui s’atribueix als
Estats independents. Així mateix, va recordar que l’annexió de Catalunya a la Corona de Castella va ser un acte il·legal. Finalment, va advertir que la independència de
Catalunya podria ser l’inici d’un procés de dissolució de l’Estat espanyol, ja que altres comunitats podrien seguir el seu camí.
De fet, afirma que la legitimitat del dret a decidir és aplicable no només a l’actual territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó a tots els territoris que havent format part de la mateixa entitat política varen ser annexionats per Castella com a conseqüència de la Guerra de Successió espanyola. Però
va admetre que cada poble ha de poder exercir el dret a decidir en el moment i la forma que més li convingui. Per a Pont, les Balears i la Franja de Ponent també tenen el dret
d’exercir el dret a l’autodeterminació, encara que correspon als seus ciutadans decidir el contingut del seu dret i quin camí polític volen adoptar.
Poscast: https://m.ivoox.com/symposium-on-the-progressive-development-of-internationallaw-audios-mp3_rf_10767967_1.html
La data de publicació és: 14-03-2016