Article publicat a El Món: Alien, el tercer passatger
Com a President del Cercle Català de Negocis sempre he tingut una especial preocupació, quasi malaltissa, per conservar la independència política de la nostra entitat. Això implica mantenir la transversalitat ideològica en els nostres òrgans de govern i una certa equidistància en el nostre obrar, envers altres actors polítics i socials. Però, sobretot, implica mantenir la pròpia voluntat davant les pressions i els interessos d’entitats alienes. I he de reconèixer que no ha estat una tasca gens fàcil. És inevitable confiar en les persones que ens envolten, en bons patriotes que ho han donat tot pel país i amb un currículum fàcilment demostrable que els avala. Però mai podrem tenir la plena certesa que tothom actua seguint un mateix designi. Detectar un alien a bord no és fàcil, malgrat que acostumen a seguir un mateix patró: són a tot arreu, coneixen a tothom, tenen una gran capacitat de mobilitzar i de crear opinió i, tot i estar integrats en diferents entitats, sovint actuen per compte propi.
Aquesta és una part consubstancial de les entitats que juguen a fer política de forma idealista. I, quan t’adones que aquest fenomen no es pot eradicar sense causar un trauma a l’entitat, aprens a tolerar-ho, a conviure-hi; si més no, quan l’activitat de l’alien és purament informativa i no obstrueix l’activitat interna de l’entitat/hoste. Tanmateix, no pots badar ni deixar-te emportar per afinitats personals quan l’alien traspassa certs límits en les seves pretensions. Gestionar la presència d’aliens requereix mà esquerra. En ocasions, pot sorgir la sospita que una determinada iniciativa, la proposta d’una acció, un article o un comunicat oficial puguin estar teledirigits des de fora de l’entitat. Aleshores, el problema s’ha de tallar de soca-rel, sense contemplacions. Si més no, la presència d’aliens pot ser profitosa, si l’organisme hoste és capaç de detectar-la i d’actuar sibil·linament.
Actualment, els partits ho impregnen tot. Les seves espores colonitzen tot l’entramat polític i social, des de les institucions municipals de base fins als consells d’administració de les grans corporacions financeres. Les entitats de la societat civil tampoc se n’escapen. N’hi ha que han estat concebudes pels propis partits per facilitar el seu accés a determinats segments socials. I quan sorgeixen espontàniament, a iniciativa de la societat civil, són presa fàcil de qualsevol altre organisme aliè. Sovint, la dinàmica de les entitats socials està condicionada per la seva presència, i amb el temps esdevenen hostes d’autèntiques colònies alienígenes. I tanmateix, malgrat sigui un recurs habitual dels partits polítics, els organismes amb més capacitat de generar colònies d’espores són els organismes públics i més concretament els serveis de seguretat de l’Estat. De fet, aquesta ha estat una de les claus de la lluita del govern espanyol contra els terrorismes basc i gihadista. I també és un element clau en la lluita contra el procés sobiranista.
La presència de colònies alienes es fa evident quan l’entitat/hoste actua, sense saber-ho, en benefici de l’organisme que l’ha colonitzat. Aleshores, l’entitat/hoste esdevé clon. El seu grau d’infecció és tan alt que difícilment es pot eradicar. Les entitats amb un comportament assembleari són les més vulnerables a esdevenir entitats/hostes. Estan obertes a tothom i es caracteritzen per la manca de jerarquia en la presa de decisions. Les seves assemblees són terreny adobat perquè hi aflorin les espores d’altres organismes, encarregades d’inocular un potent virus a les cèl·lules de l’entitat/hoste capaç de modificar-ne el seu comportament.
La negativa de les CUP a l’hora d’investir Mas com a president de la Generalitat només afavoreix els interessos de l’Estat espanyol. Demonitzar la figura d’Artur Mas amb motiu de la corrupció és una estratègia adoptada recentment per les CUP i està perfectament alineada amb l’estratègia del govern i els mass media espanyols per fer avortar el procés. Però, sobretot, la negativa de donar suport a la investidura d’Artur Mas aconsegueix d’un sol cop tots els objectius de l’Estat espanyol vers el procés sobiranista: escapçar-ne el liderat, sabotejar la continuïtat del procés, dividir el bloc sobiranista en dos, impedir la formació d’un govern independentista a Catalunya, neutralitzar la majoria independentista en el Parlament de Catalunya, forçar la convocatòria d’unes noves eleccions o bé d’un pacte de govern amb entitats no sobiranistes, dividir la societat civil en general i l’ANC en particular, generar frustració i eliminar el projecte polític de CDC. S’ha de reconèixer que la jugada no els podria haver sortit millor.
Sigui com sigui, aquest mal no es resol amb antibiòtics, sinó amb cirurgia. Mentrestant, convindria que tant els ciutadans com JxS posem l’entitat/hoste en quarantena.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis