Aquests dies he sentit autèntica vergonya aliena, quan analistes polítics de solvència, jutges i, fins i tot, des del propi CGPJ s’ha acusat els manifestants que esperaven pacíficament la compareixença de la conselleres del govern català davant la seu del TSJC d’interferir en el bon funcionament del sistema judicial. Els acusen de posar en perill la independència del poder judicial i de coartar la llibertat dels jutges. Fins i tot, algun analista polític ha tret la pols dels manuals de teoria política de casa seva per recordar-nos a Montesquieu en algun debat emès per televisió.
Que jo sàpiga, la independència del poder judicial depèn de la separació de poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial), no del fet que la gent es manifesti davant la seu d’un d’ells. La separació de poders es va concebre per evitar les ingerències entre els poders d’Estat, no per evitar manifestacions davant d’allò que a totes llums és un abús de poder i una absoluta instrumentalització de la justícia.
En qualsevol cas, no ens ha de preocupar que entre els manifestants hi hagi autoritats dels altres dos poders. Primer, perquè la seva actuació és absolutament simbòlica. No té cap incidència real en el comportament dels jutges. Segon, perquè actuen amb total transparència, a plena llum del sol. I tercer perquè ho fan moguts per un sentit moral que molts jutges, en la seva infinita fidelitat a l’Estat que els paga el sou, ignoren.
En tot cas, hem de dir que és l’Estat espanyol qui falta constantment a la independència del poder judicial, destituint fiscals superiors de Catalunya i apartant de la carrera judicial a jutges idealistes per raó de la seva obediència política. És l’Estat espanyol qui viola la independència dels seus poders cada vegada que la maquinària judicial de l’Estat actua impulsat per un mandat superior secret, quan els representants polítics anuncien públicament les properes accions de la justícia, com la inculpació de les autoritats catalanes pel cas 9N, o fins i tot, ara, quan el poder polític instrumentalitza sense pudor la justícia en benefici propi.
La independència de la justícia espanyola és tan insignificant davant els veritables poders de l’Estat que, fins i tot, és incapaç d’escapar de les pressions dels poders militars o de la pròpia Casa Reial. I encara s’atreveixen a fer-nos creure que uns manifestants pacífics són una amenaça per a una de les institucions més ràncies de l’Estat.
Als professionals de la justícia espanyola els hauria de preocupar molt més el fet que, en els darrers dos anys, el sistema jurídic de l’Estat espanyol hagi caigut més de deu llocs en el rànking mundial elaborat pel World Economic Forum, una entitat (aquesta sí) independent. En el seu informe de 2012, la independència del sistema judicial espanyol ocupava el lloc 71 del món. Aleshores Espanya empatava a punts amb Iran (país, dit sigui de pas, per tots reconeguts per la independència del seus sistema judicial…) i amb mitja dotzena de països subsaharians. Ara, en el 2015, el sistema judicial espanyol s’enfonsa fins el lloc 84. I, a la llum dels darrers esdeveniments, continuarà la seva caiguda lliure…
Algú hauria d’explicar als alts funcionaris del ministeri de justícia que la independència s’exerceix diàriament aplicant la pròpia voluntat, desobeint qualsevol ingerència, abús de poder o pretensió autoritària, més encara quan dius ser el garant de l’Estat de Dret. Això és precisament allò que el poble de Catalunya està aprenent a fer. Per això mateix, ens concentrem a l’Avinguda de Lluís Companys davant la seu de la Justícia de l’Estat espanyol a Catalunya. Al cap i a la fi, hi som perquè com a poble estem exercint la nostra independència. Ara només falta que els d’allà a dins exerceixin la seva, si és que mai l’han tingut i si troben la manera de fer-ho.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis