El debat sobre la independència, estrictament parlant, ja s’ha acabat. Podem passar pàgina. El grau de mobilització electoral ens permet reafirmar el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions. Ja no haurem de teoritzar més sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, ni haurem d’especular sobre les possibles reaccions de l’Estat espanyol. Ni tan sols haurem de valorar res més davant el dilema de mantenir-nos com una regió més d’Espanya amb la garantia de la nostra continuïtat a la UE, o bé, esdevenir un Estat independent assumint uns riscos que no ho seran tant.
Ja hem decidit quina relació volem tenir amb Espanya: ser bons veïns. Hem superat el discurs de la por que brandava l’unionisme, així com les manipulacions, les mentides i l’arbitrarietat d’un Estat que sempre ens ha mostrat la seva hostilitat, per bé que calculada. Es miri com es miri, la independència ha guanyat clarament qualsevol altre opció política (federalisme i unionisme) que hagués garantit la unitat de l’Estat espanyol. I ho ha fet amb la seva pròpia llei electoral, la mateixa que va permetre al PP obtenir la majoria absoluta a les Corts espanyoles.
Ara toca encetar l’etapa mes constructiva del procés. Haurem de saber reconduir el debat cap a qüestions més pràctiques. Ja no es tracta de decidir si volem que Catalunya sigui un Estat independent o no, sinó quina mena d’Estat independent volem. És a dir, hem de dotar de contingut la independència. Haurem de decidir sobre el model d’Estat i de govern, sobre l’organització territorial del poder, sobre els serveis socials, el model econòmic, la justícia, la fiscalitat, l’educació… I, aquesta vegada sí, ho haurem de fer sols, sense limitacions imposades per Madrid. Però, això sí, comptant amb la participació de totes les forces polítiques del país.
Però per fer-ho possible cal que tots els partits respectin la voluntat dels catalans. I una vegada fixada la creació d’un Estat independent com a objectiu, cal que totes les forces polítiques puguin participar en la seva creació, garantint la representació de totes les sensibilitats possibles. Encetem així un procés constituent que ens ha de permetre dotar-nos d’un marc jurídic propi i d’una constitució que caldrà referendar popularment. El repte serà continuar sumant a cada pas que fem, perquè es necessiten àmplies majories parlamentàries per fer possible la tan desitjada desconnexió de l’Estat espanyol.
L’esforç de desenes de milers de persones al llarg dels últims anys ha valgut molt la pena. Sense les nombroses entitats i els voluntaris que apleguen, el canvi d’escenari no hagués estat possible. I amb el seu suport continuarem construint una majoria social encara més amplia en favor de la independència.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
La data de publicació és: 30-09-2015