Després d’uns anys vertiginosos i tal vegada apassionants treballant per despertar ensopides consciències, arriba l’hora de la veritat. De res hauran servit els esforços de centenars de milers de catalans que hauran dedicat mitja vida al seu país. De res haurà servit el despertar d’una il·lusió engrescadora i encomanadissa que ha desbordat els carrers de les nostres ciutats i els propis límits imposats a una nació, ara exultant… de res haurà servit haver perdut la por.
Sigueu agosarats! Perquè la vostra temeritat és el nostre pa. Ara no s’hi val a badar. No hi ha excusa possible ni retret que valgui, mal que merescut. Tant és com hi hàgim arribat: malgirbats, esgotats, bruts, colpejats, barallats… i tanmateix, no podem defallir.
Aviat tindrem una nova cita amb les urnes per decidir quin futur volem pels nostres fills i per a nosaltres mateixos. I encara que el procés ha estat fortament intoxicat pel tactisme polític, només la nostra voluntat pot ajudar a salvar les absurdes diferències que divideixen els nostres representants. Ara ja no es tracta de saber qui hi ha al capdavant estirant, sinó qui hi ha al darrera empenyent; perquè l’esforç dels uns és el ferm suport dels altres. Sigui quin sigui el format de les properes eleccions i el grau d’entesa entre els partits, només un clam popular pot passar per sobre els càlculs d’interessos i fer entrar el procés en la que molt probablement serà la seva última etapa.
Ja som a les portes de la desconnexió amb l’Estat espanyol. El món ho sap. Però ens cal una majoria aclaparadora que permeti al govern de la Generalitat absorbir, neutralitzar i/o substituir els poders que l’Estat espanyol manté a Catalunya. I tanmateix, encara no ho tindrem tot guanyat. Els haurem d’ajudar. Només la nostra mobilització donarà al nostre govern la legitimitat necessària per a establir un nou ordre constitucional, encara que transitori, cap a la independència.
Paral·lelament a l’augment del sobiranisme, l’unionisme espanyolitzador es va radicalitzant. I això, també fa guanyar notorietat. Per això, ara més que mai, hem de ser valents i empènyer ben fort i que ningú se surti del camí.
Publicat a la revista de l’ANC de Vila-rodona.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
La data de publicació és: 17-09-2015