Les constants declaracions i visites de l’omnipresent i sempre afable ministre Margallo a Catalunya, responen a una maniobra de distracció molt ben calculada per l’Estat espanyol. Contribueixen a crear un enganyós clima d’aparent normalitat dins de la pròpia tensió política generada pel procés sobiranista. Així, es genera la falsa imatge que el cap de la diplomàcia espanyola coordina l’acció de l’Estat en relació al procés. L’Estat espanyol projecta la falsa sensació de normalitat relativa; un estadi de calma tensa que els caps de l’Estat major de l’exèrcit podrien qualificar amb l’acrònim DEFCON 4, un dels nivells d’alerta més baixos en una escala que va del 5 (mínim) a l’1 (màxim).
Tanmateix, res ens podria situar més lluny de la realitat. L’aparent liderat del ministre Margallo respon a una lògica purament propagandística. L’Estat espanyol mai ha tingut la més mínima intenció d’activar cap dels instruments de la diplomàcia preventiva en relació al procés català. La contradicció és flagrant: sovint, el cap de la diplomàcia espanyola ve a dir-nos que el seu Estat no negociarà mai. Doncs si no és així, no té sentit que ens l’enviïn més.
Margallo no és més que un figurant; un passavolant que intenta ocultar la veritable estratègia de l’Estat. Qui realment porta la batuta del procés és la trinca formada pels ministres d’interior, defensa i justícia. Són ells qui despleguen la reacció de l’Estat contra Catalunya: prohibicions de consultes; pressió judicial contra ajuntaments i entitats socials; reformes legislatives en matèria penal que inclouen l’establiment de la cadena perpètua; retallades sense precedents en drets civils i polítics; inhabilitació de jutges i de fiscals generals díscols; expatriació de representants de comunitats magribines significats amb el procés; guerra bruta policial; imputació i inhabilitació d’alts càrrecs de la Generalitat; tancament de delegacions a l’exterior; impugnació del nomenament de càrrecs; assetjament fiscal a entitats, empreses i figures rellevants de la societat catalana; pressió davant els mitjans de comunicació que posen en qüestió la llibertat de premsa…
Des de l’inici del procés, l’aparell de l’Estat ha viscut instal·lat en el nivell d’alerta DEFCON 3, que s’activa davant d’una amenaça potencial per a la seguretat de l’Estat. Tanmateix, l’Estat espanyol estava preparat per augmentar el nivell d’alerta fins a DEFCON 2, davant l’inevitable convocatòria d’eleccions a Catalunya que han de servir per donar el mandat popular per obrir un procés constituent al Parlament de Catalunya.
Recentment, els mossos d’esquadra han mostrat al món l’as que l’Estat espanyol guardava sota la màniga: la vinculació entre jihadisme i sobiranisme. Un atemptat a Barcelona convenientment atribuït a islamistes radicals hagués provocat un cop d’efecte paralitzador i un caos generalitzat, que amb una cobertura mediàtica oportunament preparada amb antelació, hagués deslegitimat el procés a ulls de la comunitat internacional. La confusió i l’estat de xoc col·lectiu, li hagués concedit prou credibilitat. L’Estat hagués pogut mobilitzar massivament la societat catalana en favor dels seus interessos a l’entorn de la Plaça d’Espanya de Barcelona. Un lloc molt ben trobat pels terroristes, i que s’hauria erigit com a autèntica zona zero de l’espanyolisme a Catalunya aprofitant la confusió, l’atribució del rol de víctima i la inculpació mediàtica del sobiranisme català. A totes llums, una acció de falsa bandera nascuda de les antigues relacions d’Aznar amb els falcons de la Casa Blanca, que havia de tirar per terra la imatge pacífica, festiva i democràtica del moviment sobiranista. Res d’això ens ha d’estranyar. Al cap i a la fi, no és l’única vegada que des de les FAES es recorre a l’ús del jihadisme amb finalitats polítiques. I tanmateix, tampoc serà l’última.
Avui, les paraules de Margallo i dels Fernández Díaz vinculant jihadisme i sobiranisme no han tingut el més mínim recorregut mediàtic, per grotesques i incoherents; menys encara quan des del primer moment s’ha pogut evidenciar la vinculació de l’ultraespanyolisme amb els detinguts. Però una vegada a disposició de les autoritats espanyoles pertinents tot quedarà en l’oblit, reduint el fet a la simple categoria d’anècdota.
Tanmateix, l’impacte de l’acció hagués estat molt diferent si els mossos d’esquadra no l’haguessin frustrat a temps amb ajuda, o no, de cossos policials estrangers. El silenci i la passivitat de les autoritats espanyoles davant els advertiments d’alguns serveis secrets estrangers els ha acabar delatant.
Al final, afortunadament, tot plegat no ha passat de ser un vodevil tronat. Però ens permet evidenciar que l’Estat espanyol no coneix límits en la defensa de la seva integritat territorial. I sobretot, ha evidenciat que no estem sols. Arribat a aquest punt, potser convindria que la Generalitat comencés a pensar en elevar el seu nivell d’hostilitat progressivament i fins el nivell màxim. Espanya hi caurà de quatre potes.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis Rubbellose online: noch mehr Spannung! (with image) · casinospielherz · Storify – Casino Spiele
La data de publicació és: 29-04-2015