Al govern espanyol li ha sortit molt malament la jugada del jihadisme; la qual cosa no vol dir que no ho pugui tornar a provar. Però, aquesta vegada, els mossos d’esquadra no només han evitat una massacre indiscriminada; han evitat que el govern del Partido Popular l’instrumentalitzés en favor seu, com va intentar instrumentalitzar impunement els atemptats de l’11M a Madrid.
Una acció convenientment atribuïda al gihadisme contra un objectiu situat a la Plaça d’Espanya de Barcelona en ple procés d’independència, hagués estat molt favorable als seus interessos propagandístics. És de manual. L’objectiu dels gihadistes no era ni la comissaria del mossos, ni l’hotel Plaza, ni el centre comercial de les Arenes, sinó la Plaça d’Espanya en sí mateixa; la clau de volta perfecte per sustentar la vinculació entre el sobiranisme català i el terrorisme islàmic i una nova zona cero des d’on propagar el nacionalisme espanyol a Catalunya.
Això, no obstant, el discurs polític que vincula gihadisme i sobiranisme català ha aflorat molt oportunament. Però, ja no tindrà la credibilitat que alguns esperaven poder atribuir-li. Calia alguna cosa més que les retorçades paraules del fill d’un militar falangista per fer que acabés calant en l’opinió pública. Calia sang. Alguns mitjans espanyols esperaven poder acarnissar-se davant d’una societat commocionada, que encara no ha superat el dol per les víctimes de l’avió accidentat als Alps francesos.
Tanmateix, mai coneixerem la seva repercussió ni sobre el procés, ni sobre l’estat d’ànim dels catalans, ni sobre el nostre règim de drets i llibertats, perquè la ràpida i encertada acció dels mossos d‘esquadra li ha fet perdre tot el seu sentit. Aquesta vegada hem aconseguit neutralitzar la força destructiva que hagués tingut la propaganda de l’Estat espanyol si finalment l’atemptat s’hagués acabat perpetrant amb èxit. Ara, les paraules de Margallo i dels Fernández Díaz ens resulten poc més que grotesques. I les seves actituds, prou reveladores; no han mostrat ni la més mínima nota d’agraïment al cos dels mossos per haver fet avortar l’operació terrorista. Com revelador és el fet que les autoritats espanyoles hagin intentat ocultar la vinculació d’un dels detinguts amb moviments espanyolistes d’extrema dreta i amb entitats unionistes que operen a Catalunya.
Si de cas, d’aquest primer intent d’utilitzar les minories nacionals i religioses en favor dels obscurs interessos de l’Estat espanyol se’n poden extreure dues conclusions. Primer, Espanya està esgotant els instruments que proporciona la via escollida per enfrontar-se al repte que planteja la secessió de Catalunya. Espanya s’ho jugava tot a una carta i no li ha sortit com esperava. I segon, en aquesta primera acció s’ha aconseguit l’efecte contrari. Els mossos d’esquadra han demostrat estar perfectament preparats per garantir, per sí sols, la seguretat d’una Catalunya independent. L’acció dels mossos ha estat a l’alçada de les operacions més brillants d’altres cossos policials europeus que han pogut neutralitzar atemptats islamistes en sòl occidental. Tanmateix, després de mesos de recerca, els mossos han hagut d’entregar els detinguts a la justícia espanyola. Espanya, novament, jutge i part. I a partir d’aquí a intoxicar…
L’èxit dels mossos no ha estat neutralitzar aquest primer atac, sinó fer-nos conscients de l’autèntica amenaça que planeja sobre Catalunya: el terrorisme d’Estat.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
La data de publicació és: 13-04-2015