Publicat a El Punt Avui: Jogo bonito_Albert Pont_CCN
La manca d’unitat dels partits polítics per afrontar les properes convocatòries electorals ens ha deixat en fora de joc, just quan l’àrbitre assenyalava el final de la primera part. La societat civil catalana ha acabat més propera de la porteria contrària que la pròpia pilota i que la defensa espanyola. Alguns cracks de la selecció catalana creien que encara els quedava temps per fer filigranes davant una afició expectant (jogo bonito, en diuen els entesos), però n’hi ha que fa temps que esperem a que algú del nostre propi equip es decideixi a xutar a porta d’una vegada, encara que només sigui per prendre-li les mides a la porteria. I si no s’hi veien en cor, només calia passar la pilota a qualsevol company desmarcat, i donar a algú altre l’oportunitat de jugar-la mentre fèiem avançar laterals i defenses sobre camp contrari. No hem arribat fins aquí ni per fer espectacle ni per demostrar les nostres habilitats amb les botes; hem vingut a guanyar.
Descans del partit i el marcador per estrenar: Catalunya 0 – Espanya 0. L’equip català ha mantingut la possessió de la pilota durant gairebé tota la primera part, pressionant a les bandes i marcant amb insistència la defensa espanyola: data i pregunta, 9N, incompliment de suspensió, agència tributària, banc públic, esborranys de constitució, 50 noves delegacions a l’exterior… Tanmateix algunes errades en el contraatac i els persistents personalismes dels catacracks catalans han dispersat la compenetració de l’equip. En els darrers minuts del primer temps l’equip espanyol ha aconseguit remuntar fins a mig camp fent retrocedir tota la defensa catalana. Sí, hem tingut l’àrbitre en contra, però això no és excusa per obrir la banda esquerra al contraatac del contrari. L’únic espai on «Podemos» el nou fitxatge l’equip espanyol recentment incorporat al terreny de joc, encara pot provocar alguna jugada de perill davant la porteria catalana. Mas, Ortega i Rigau ja han vist la targeta groga. Però ha estat el jutge Vidal qui ha vist la vermella directe. Finalment, expulsió per falta inexistent. «Encara patirem», murmuren alguns que s’ho veien tot fet… El que és segur és que en la segona part, cauran més vermelles.
La tensió comença a ser evident a la llotja, on encara costa perdre les formes. «Al banquillo! Al banquillo!» criden els ultrasur enrabiats. «A aquest ritme d’expulsions ens quedarem amb set o vuit jugadors», murmura algun directiu incrèdul, mentre l’estadi sencer encongeix el cor davant la manca de decisió del capità, un noi enclenxintat sortit de la pedrera, a qui l’afició ha sabut donar l’oportunitat d’enlairar una carrera futbolística en altre temps relegada a sumar fracassos en la segona divisió.
Ara tots al vestidor, a rebre instruccions i quatre fregues als malucs. No ens cal repensar l’estratègia. Sempre l’hem tingut molt clara: control del joc i pressió en camp contrari. Tanmateix, ens cal superar els personalismes d’alguns megacracks deïficats, fer algun canvi tàctic i recuperar el joc d’equip; actuar en bloc, com un sol home, amb domini absolut del camp i del joc, com sempre hem fet, per tornar a guanyar el terreny de mig camp en amunt. I sobre tot, no caure en provocacions i paranys.
Però, això sí, a partir d’ara haurem de ser molt més intel·ligents; farem pujar el marcador quan aconseguim que el contrari erri i sistemàticament caigui en el joc brut; l’únic en el que ens porta avantatge i al que recorre quan li van mal dades. No hem de tenir por que l’àrbitre ens impugni el caràcter plebiscitari del segon temps. Ni tan sols hem de témer l’expulsió dels nostres millors jugadors per faltes inexistents, ni l’amenaça de suspensió del joc o la clausura de l’estadi per sanció. Al contrari. Aquesta vegada no hem de sortir al camp a provocar l’equip contrari. Hem de sortir a provocar l’àrbitre i forçar la impugnació, l’expulsió i la suspensió… només així farem embogir l’afició.
Deixem que l’afició s’apropiï en massa del terreny de joc i posi punt i final al partit proclamant-nos guanyadors! I ja posats, el primer que arribi a baix al camp té premi: té el meu permís per donar-li un calbot al megacrack de les filigranes.
Tranquils, ja està TOT pensat i decidit. La consigna del vestidor és no forçar la pròrroga. Al final ja veureu que guanyarem sense necessitat de marcar un sol gol. Estigueu a l’aguait de les indicacions del mister i a punt per saltar al camp!
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
La data de publicació és: 03-03-2015