La consulta del 9N no és un referèndum d’independència. No suposa l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. Ni la intencionalitat que la impulsa, ni el format, ni el cos electoral, ni la pregunta, ni el marc jurídic que l’envolten la fan equivalent al referèndum d’Escòcia, ni a cap altre reconegut pel Dret Internacional. La consulta del 9N no ens permetrà proclamar la independència de forma immediata, encara que el TC no tingués objeccions sobre la seva legalitat, i encara que hi hagi una alta participació i es demostri una majoria social a favor de la independència. L’endemà de la consulta, Catalunya continuarà sent Espanya.
Tanmateix, això no vol dir que la consulta no tingui cap valor. Ben al contrari, en té i molt. Per primera vegada des de l’ominosa sentència del TC sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2010), els catalans tindrem l’ocasió de decidir si tornem a acatar la previsible posició del TC, o no. Per això, cal que tinguem ben present que el 9N no decidim sobre la pertinença de Catalunya a Espanya; decidim si deixem que el TC se’ns torni a pixar a sobre, o si ens hi pixem nosaltres.
Si es pretengués assolir la independència, no caldria fer la consulta; seria un pas innecessari. Però no és això. El que es pretén demostrar és que som capaços de trencar la legalitat i desacatar l’autoritat de l’Estat espanyol (condició prèvia i imprescindible per arribar a la independència) aleshores hem d’entendre que el 9N ens ho juguem tot. Al cap i a la fí, la pantalla de la secessió pactada, està superada. Si claudiquem ara que som al davant un pas que no té la transcendència d’un veritable referèndum d’autodeterminació, difícilment gosarem fer passes més compromeses. Per això hem de mostrar la nostra fermesa.
Però tranquils, amb un rajolinet n’hi haurà prou. Amb poca cosa haurem superat els límits que la por ens ha imposat durant generacions i haurem desposseït Espanya de la seva dignitat. Per que, al cap i a la fí, el pitjor que se li pot fer a un Estat, no es trencar la legalitat que ens imposa, si no desautoritzar la seva autoritat.
La independència de Catalunya no és una qüestió identitària, ni econòmica, ni ideològica, ni romàntica. És una qüestió de dignitat.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
La data de publicació és: 08-09-2014