Catalunya necessita de nacionals propis per poder ser considerada un Estat independent pels membres de la comunitat internacional, encara que siguin una minoria numèricament parlant.

Aquesta necessitat és perfectament compatible amb el dret a conservar la nacio­nalitat espanyola d’origen si aquesta és la voluntat dels inte­ressats. Però ambdues nacionalitats no poden ser compatibles com a norma general, sinó en els casos en els que es demostri un vincle efectiu, prèvia declaració de voluntat i durant un ter­mini concret de temps. Transcorregut el termini, es podrà fer efectiva l’adopció de la nacionalitat espanyola per altres vies com la naturalització o l’adopció.

Enllaç a la publicació: Dossier 2 CCN_ Latribucio de la nacionalitat davant la independencia de Catalunya